Satélite K

Giulia Valle presenta Carlos Cano en Clave de Jazz

Carlos Cano en Clave de Jazz

El jazz alimenta la seva flama improvisadora amb la fusta de la cançó popular. Esl improvisadors espanyols s’han anat dotant d’un repertori diferent al dels estàndards de Broadway, afrollatí o pròpiament iber. Tota una generació d’escola independent es va acostar a la tradició flamenca. Però ningú s’havia atrevit amb un repertori d’un cantautor coetani al mode amb el que Giulia Valle aborda l’obre de Carlos Cano. Era el cantaor adequat, i ella intèrprete – en un sentit oracular que millor podien encendre nova candela. Algunes coples més populars de Carlos Cano tornen a escena amb aspecte sorprenent.

La selecció posa l’accent en el seu delicat costumbrisme social. Així que dic  ‹‹oracular››, i li posem a Giulia Valle el mantó de pitonisa, perquè fa falta vidència per revelar el poder d’aquests versos, encara tan propers, per convertir-se en matèria de tradició i senya del que vindrà.

Un oient acostumat a navegar entre gèneres trobarà paisatges fins avui somniats en llengua estranya, eco d’aventures experimentals llegendàries que porten els noms de  Mingus, Shorter, Jarret i els seus companys.

 

Ara s’agermanan com per art d’encantament – la mar de bé – amb el dir castís de Carlos Cano. Més que simple sorpresa, l’oient sentirà un efecte de sanació.

Rodejada de col·laboradors que han entès l’abast del repte, rotunda i inventiva al contrabaix, Giulia Valle ha tingut la intel·ligència d’emplaçat en territori de l’avantguarda, a través de direcció musical i arranjaments, la cita amb la músic ai la poseia de Carlos  Cano. És el que l’ocasió mereixia. L’aliança infreqüent de la millor cançó popular espanyola i el jazz més innovador ha donat a llum un disc memorable.

Deixa un comentari





*