Satélite K

 
 

Peret

Biografia

A mitjans dels 60 va fer el salt a Madrid, quan va ser contractat per El Duende, un tablao flamenc de Pastora Imperio i Gitanillo de Triana, on va iniciar la seva escalada. Algunes de les seves interpretacions, com El muerto vivo del colombià Guillermo González Arenas, van començar a tenir molt èxit entre gent de diversa extracció social. I en aquest moment es va produir un fenomen molt significatiu que Manuel Román va descriure així en el seu llibre Memoria de la copla: «En les discoteques de moda, on es programa música anglosaxona i dels conjunts espanyols de l’època, com Los Bravos i altres del gènere pop, hi ha de sobte un canvi brusc, passada la mitjanit, que el punxa discos de torn aprofita perquè sonin les rumbes de Peret».
Guanyà la primera popularitat coordinant els extres de la pel·lícula Los Tarantos que es rodà a partir del 1962. El seu primer disc aparegué el 1963. El 1969, mentre participava com a artista convidat al programa de TVE Las galas del Sábado, presentat per Laura Valenzuela i Joaquín Prat, va encetar la seva actuació amb una cançó en català que havia gravat un any abans, l’autobiogràfica El mig amic. Aquest tema, un tribut al seu pare, fou qualificat per Manel Vázquez Montalbán com a «la millor cançó de la Nova Cançó catalana».

A la dècada del 1970 el popularitzaren cançons com «Una lágrima» i «Borriquito como tú» i va representar Televisió Espanyola al Festival d’Eurovisió amb la cançó «Canta y sé feliz» el 1974. L’èxit internacional el va aconseguir amb Borriquito como tú el 1971, amb lletra i música del mateix cantant, que va coincidir amb el boom del turisme a Espanya, cosa que va contribuir que la cançó es popularitzés a tot el món i especialment als Països Baixos (on va ser durant set setmanes la número u de les llistes), i a Alemanya (dues setmanes).

El 1985 anuncià la seva retirada per a dedicar-se a ser pastor evangèlic, tal com va explicar que havia vist que havia de fer el 27 de novembre de 1982.
Retornà els noranta com a compositor i productor d’altres artistes de rumba. Va actuar a les festes de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, interpretant el seu tema Gitana hechicera (compost especialment per a l’ocasió) al costat de Los Manolos, Los Amaya i altres exponents de la rumba catalana. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.
L’any 2000 enregistrà un nou disc Peret: Rey de la rumba, al costat de solistes i grups de pop com Jarabe de Palo, Carlos Jean, Fermín Muguruza i David Byrne (de Talking Heads). El 2005 participa en Peret, l’ànima d’un poble (Edicions 62) de la poeta i escriptora Cèlia Sànchez-Mústich (la seva neboda “paia”), el primer llibre dedicat íntegrament a la seva persona. Es tracta d’una llarga conversa de caràcter íntim entre tiet i neboda en el qual s’aprofundeix en el pensament i experiències vitals del rei de la rumba catalana. El 2006 participà en el disc homenatge a Joan Manuel Serrat, titulat Per al meu amic Serrat (Discmedi, 2006), en el qual interpretà el tema Me’n vaig a peu a ritme de rumba.

El 2007 presentà un nou disc amb cançons inèdites, de títol Que levante el dedo, en el qual torna a col·laborar amb la seva neboda poeta, creadora de la lletra de quatre temes (Que levante el dedo, Jamalandrú, Ella es así i Para poder olvidarla), i preparà el llibre La Biblia de la Rumba. També el 2007, Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina homenatjaren Peret incorporant al repertori de la seva gira conjunta Dos pájaros de un tiro el tema «El muerto vivo». En el primer concert de Barcelona al Palau Sant Jordi, Peret va acompanyar a l’escenari els dos cantautors. També va participar en El disc de La Marató de 2007 amb «Vine amb mi», una versió en català del tema «Live Is Life» del grup austríac Opus.

El 2008 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona. El 3 de maig de 2011, Mataró li va atorgar el títol de fill predilecte de la ciutat en reconeixement a la seva trajectòria professional i com a creador de la rumba catalana. Era la primera vegada que l’ajuntament d’aquesta localitat atorgava aquest reconeixement.
El 2013 participà en el Concert per la Llibertat amb «L’emigrant» i «Catalunya té molt poder».

El juliol de 2014, quan estava ultimant el seu primer disc íntegrament en català, anuncià que tenia un càncer. Va morir el 27 d’agost de 2014 a la Clínica Quirón de Barcelona a causa del càncer que patia. La capella ardent va ésser el dia 28 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, i el dia 29 fou enterrat al cementiri de Mataró, al costat del seu avi.

Artista

Peret

País

Spain

Gènere(s)

Latin Music, Rumba

URL

http://peret.es/

Álbumes

Vídeo